Bernat de Cabrera es va casar amb Alamanda de Montclús, del llinatge dels Montseny, i van tenir un fill, Bernardo I de Cabrera. Ella era filla de Guillermo I de Montclús i germana de Guillermo II de Montclús. Pertinent al llinatge dels Montclús, anteriorment llinatge dels Montseny, anteriorment llinatge dels Umbert.
Els orígens del castell de Montclús se situen al voltant del segle XI, quan va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, que va adoptar el nom de Montclús quan es va establir en aquest lloc i es va casar amb Gueralda de Cabrera, filla del vescomte Guerau V. El seu fill Riambau va heretar el castell, però el va tenir poc temps, ja que aviat el va cedir al seu oncle Ramón de Cabrera.
Va ser al segle XIV quan es van dur a terme les obres de transformació del castell a palau. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martín de Pertegàs, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles. El 1403 va finalitzar la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús cap a l’ordre de l’Hospital de Sant Celoni, ja que la baronia major d’est faci la va adquirir Bernardino de Cabrera. No obstant això, a mitjan segle XV el castell de Montclús encara estava en mans dels vescomtes de Cabrera.
Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per convertir-se en un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l’oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. El 1508 es va restaurar la capella del castell i el 1739 el vicari general va concedir una llicència per transportar la capella, pràcticament en ruïnes, fins al camp anomenat de la Parellada.
Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar sent ocupat fins a pràcticament la segona meitat del segle XVII. El castell estava format per un recinte superior i un inferior. En el primer destaca la torre de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents espais de la residència dels senyors. El recinte inferior estava envoltat per una muralla exterior que delimitava el pati d’armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems…
La documentació oposada posteriorment indica que els avantpassats residien el que és avui dia la finca de Ca Montclús, la part més antiga datada del 1676. Es van dedicar a l’agricultura i ramaderia, i es creu que hi van viure fins a finals del segle XIX, on es va construir la part més nova de l’actual casa, que ha quedat sobreposada amb la part més antiga tal i com s’ha pogut observar amb l’actual rehabilitació.
Durant 60 anys no s’han pogut trobar documents que puguin indicar quina va ser la història de la família.
Es torna a tenir constància que la casa va ser ocupada per Fidel Montclús, que va morir sense descendència l’any 1815, i va deixar la casa en herència al seu germà Antonio Montclús, el qual va venir des de Brafim (Tarragona) per fer-se càrrec de la finca, i es va dedicar a fer créixer i ampliar les propietats d’aquesta.
La casa va romandre tancada fins a l’any 2007, i a partir d’aquest any la família es va plantejar realitzar obres de conservació.  És Guillem Montclús qui decideix tirar endavant aquest nou projecte amb el suport de la seva família.